Conegut per ser el país del sol naixent, escenari d’imatges tradicionals amb els seus samurais i geishes, Japó desperta la nostra curiositat occidental des de l'altra punta del planeta.
Qui no voldria descobrir el mites de les seves tradicions i dels seus avenços tecnològics més recents a les ciutats? Qui no voldria contemplar en directe el típic paisatge amb un primer pla dels cirerers en flor i un segon pla del volcà Fuji? O si més no, ser-hi a prop?
Tokio, 13 milions d’habitants, 26 ciutats, 23 barris, 1 districte i 44 illes
Hi ha ciutats al món que són autèntics planetes en elles mateixes. Tokio n’és una. Però ni la complexitat administrativa i territorial, ni la densitat de població li fan perdre atractiu. Si sabem moure'ns per ella, podrem gaudir-la plenament.
Al barri de Shibuya, al voltant de l’estació de Harajuku, hi ha una àrea comercial molt coneguda amb botigues de primeres marques i petits mercats de carrer. Just en un dels seus carrers, el Takeshita, hi ha el centre neuràlgic, punt de trobada per als joves que mostren tendències i imatges úniques i atrevides.
Podem continuar amb les compres per l'avinguda Omotesando, ubicació de boutiques occidentals de molt renom amb una arquitectura rabiosament moderna, com l’Omotesando Hills.
Al districte d'Asakusa, els temples
Però, ben a prop, tenim la constatació de que a Tokio hi conviuen la modernitat més d'avantguarda amb la tradició més ancestral. Al districte d'Asakusa, centre neuràlgic de l’entreteniment durant el segle XX, hi ha diversos temples.
El primer que destaquem és el santuari Meiji. Aquest, tot i que és de construcció relativament recent, del 1915, és de culte sintoista, religió ètnica en la que s’adoren els déus de la naturalesa, kami en japonès. S'aixeca en un antic camp de lliris, on l’emperador Meiji i l’emperadriu Shōken solien passejar, en honor a les seves deïficacions.
El complex, d'una bellesa arquitectònica oriental sublim, es divideix en un recinte interior, Naien, i un d’exterior, Gaien. El primer, de caire més intimista, conté el tresor dels emperadors amb les seves pertinences. I al recinte exterior, de caire més públic, podem contemplar pintures murals sobre la vida dels emperadors. També s'hi inclouen instal·lacions esportives i salons per a reunions.
Al mateix districte d'Asakusa, hi ha el temple Senso-ji, en honor a Kannon, la bodhisattva de la misericòrdia. I a la vora del riu Sumida, hi ha el recinte sagrat de Mimeguri. Aquest darrer és un temple de culte sintoista dedicat a l'oració. És un racó amb molta pau, doncs no el visiten molts turistes, però val la pena anar-hi per veure la faceta més tradicional d'aquesta cultura. L'arquitectura és elegant, amb un torii a l’entrada, i una sèrie d’arcs que ens porten fins l'altar. Allà hi ha les cordes i un gran cascavell per penjar-hi els presagis obtinguts.
I per acabar el recorregut de llocs sagrats en aquest districte, us presentem el temple Chomei-ji. Tot i que no podem destacar la seva arquitectura, és el més gran de tota l'àrea i té uns exteriors d’una bellesa extraordinària amb els seus jardins de bambú, el camí de pedra, els altars i les flors del seu voltant.
El cim a prop del sol: Nikko
Però és a la muntanya sagrada Nikko («llum del sol»), a 140 kilòmetres al nord de Tokio, on s’hi concentren els santuaris més bells del Japó. És patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO des de l’any 1999.
Un temple a ressaltar és Toshogu, de culte sintoista. Construït entre els anys 1634 i 1636, hi van treballar 15.000 artesans. La seva arquitectura és una barreja dels estils dels temples budistes, shinto i sepulcres d’origen hindú. Els seus edificis estan engalanats amb molts colors i abillaments. I l’edifici principal és una estructura amb una simetria perfecta. Conserva elements budistes, com ara una pagoda, i té una impressionant avinguda principal amb 13.000 cedres a banda i banda de les vores.
I un altre punt de visita obligada en aquesta contrada és el llac Chuzenji, del qual neixen les cataractes de Kegon, amb un salt de 97 metres.
Lluny de les metròpolis
Al nord-oest del Japó podem visitar tres emplaçaments magnífics, allunyats de la vida urbanita.
Kanazawa és a Ishikawa, a prop del Alps japonesos, i la seva indústria és tèxtil (seda i fibres sintètiques) i també es dediquen a l'artesania. Hi podem adquirir quimonos de seda Kaga-Yuzen, ceràmica de Kutani i Ohi, i altres objectes de refinat gust.
La ciutat conserva el seu aspecte feudal i un lloc de visita inoblidable és el jardí Kenroku, el qual fou construït entre els anys 1620 i 1840, té una extensió de 114.436,65 m², i hi creixen 8.750 arbres i 183 espècies vegetals. També podem anar al barri Higashi
Chaya Gai i a la casa del samurai Nomura.
A la vall del riu Shogawa hi trobem Shirakawago. És un poblet històric, patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO el 1995.
La seva característica més especial són les teulades de les cases, dissenyades per a suportar les fortes nevades de la zona. Són fetes amb palla, d’un gruix considerable i amb un pendent molt inclinat.
El nom d’aquestes cases és gassho-zukuri, i són molt grans: 18 metres de llarg, 10 d’ample i 3 o 4 pisos. La majoria tenen més de 250 anys d’antiguitat. El poble, actualment es dedica al turisme i la majoria de cases són museus, restaurants o allotjaments.
A Hokuriku podem gaudir dels beneficis per a la nostra salut de les aigües termals d'origen volcànic de Yamashiro Onsen.
Kyoto, antiga capital
Kyoto, situada a la regió de Kansai i envoltada de muntanyes, també està plena de santuaris. La vida espiritual d’aquest país és patent allà on anem. Volem destacar els temples Kinkakuji i Kiyomizu Dera.
El Kinkakuji té tres plantes i les dues superiors estan recobertes de fulles d'or pur, d’aquí que es conegui com el Temple del Pavelló Daurat. El primer pis és la Càmera de les Aigües (estil imperial) i el segon és la Torre de les Ones de Vent (estil samurai), tots dos nivells estan oberts als quatre vents i tenen baranes. El tercer pis està tancat amb finestes i conté figures de Buda i d'altres deïtats.
Kiyomizu-dera, significa «temple de l’aigua pura», i és un conglomerat de santuaris a l’est de Kyoto patrimoni de la humanitat per la UNESCO (1994). El conformen els següents espais: temple Zenkoji, estable Umatodome, porta Deva, dels reis Deva o Niōmon, porta oest Saimon, Kiyomizudera-SennichiMairi, porta Saimon, pagoda Sanjūnodō, i torre de la campana Shōro.
Nara, antiga capital abans que Kyoto i Tokio
Nara fou la capital de Japó entre els anys 710 i 784, període en el que s’hi construïren molts edificis i temples, i gràcies a ells conserva la seva importància.
Hi podem visitar el temple Todaiji, el qual, tot i haver estat reconstruït dos cops a causa de les guerres i ser un 33% més petit que la seva mida original, és la construcció en fusta més gran del món. A dins hi podem contemplar un Buda gegantí: 16 metres d’alçada, fet amb 120 kilos d'or i 430 tones de bronze.
El temple està ubicat al Parc dels Cérvols Sagrats i els animals campen arreu. Els podem alimentar amb unes galetes especials que proporcionen els responsables del parc.
En un principi eren considerats sagrats i matar-los estava castigat amb la pena de mort. Tenien aquesta categoria perquè segons la llegenda una deïtat va arribar a Nara damunt d'un cérvol blanc. Des de la Segona Guerra Mundial són considerats tresors nacionals i estan protegits com a tals.
De ben segur que ens hem deixat de presentar-vos racons preciosos i formidables d'aquesta illa, terra del sol i de l'esperit. Haurem deixat de banda, sense voler, construccions i emplaçaments en els quals els elements arquitectònics estan en consonància i harmonia amb els elements naturals de forma quasi perfecta. Però caldrà anar-hi per descobrir aquest país en el que hi conviuen sense impediments avantguarda i tradició.
* Notanècdotes:
→ Kannon no fou una deessa, sinó una bodhisattva, que significa que estava en el camí cap a Buda, en la recerca de la il·luminació en benefici de tots.
→ A Tokio podem visitar el santuari Yasukuni. En ell hi ha un museu de la guerra amb una sala empaperada amb fotos dels soldats que hi van morir. També hi ha una exposició d’armes i vehicles d’aquella època, fins i tot l’avió dels kamikazes: el Mitsubishi Zero. És un lloc polèmic perquè hi són enterrats criminals de guerra.
→ El Teppan Yaki es un tipus de plat de menjar japonès que utiliza una planxa d’acer per cuinar.
→ El nom de les cases de Shirakawago és gassho-zukuri, i gassho significa «dues mans que preguen» i fa al·lusió a la forma de la teulada.
→ Igual que l’Everest, els científics no es posen d’acord amb l'alçada del mont Fuji. Però en aquest cas sembla que el volcà creix i minva a voluntat. Alguns ho atribueixen a l'activitat sísmica de la zona.
