Hi ha ciutats que no perden mai el seu encant. Venècia, la ciutat dels canals, de gondolers efusius, la ciutat que té una plaça que Napoleó va definir com “el saló més bell d’Europa”, la que reuneix més obres mestres protegides per la UNESCO de tot el món, n'és un exemple vibrant.
Ni l'aglomeració de turistes que la massifiquen en certes èpoques de l'any poden contrarestar les meravelles de Venècia. És tal el nombre de monuments que reuneix únicament el barri de Sant Marc, que alguns visitants no arriben a sortir-ne. Visitar La Fenice, la basílica de Sant Marc, el Palazzo Ducale o el Museu Correr ja paga qualsevol pena.
La ciutat és plena de meravelles arquitectòniques, però cap supera la basílica de Sant Marc en espectacularitat i exuberància. Diu la llegenda que a l’any 828 d.C. comerciants venecians van treure d'Egipte el cos de sant Marc amagat en un barril de mantega per evitar que fos inspeccionat pels oficials musulmans. I al voltant del seu sant robat Venècia va construir una basílica acord amb l'esplèndid concepte que tenia la ciutat de si mateixa.
El Palazzo Ducale, seu del Govern venecià durant més de set segles, ha resistit el pas del temps, els incendis i les conspiracions. La seva elegància gòtica, els seus sostres veronesos i la seva façana rosada d'encaix, com la seva història, és fascinant.
Al barri de Dorsoduro, que s'estén al llarg del Gran Canal, hi trobarem l'art modern de la Peggy Guggenheim Collection, situat en el Palazzo Venier dei Leoni, on esperen les obres surrealistes, futuristes i de l'expressionisme abstracte d'uns 200 artistes avantguardistes, com Max Ernst i Jackson Pollock. Les belleses renaixentistes de les Gallerie dell'Accademia i les ambicioses instal·lacions artístiques de Punta della Dogana faran les delícies dels amants de l'art.
Tanta bellesa i tant d’art obren la gana. El Mercat de Rialto porta set segles proclamant un secret a veus que cada dia descobreixen més restaurants arreu del món: que el menjà és més bo si és de proximitat i de temporada.
Qualsevol podria adorar Venècia per la seva bellesa, però és el barri de Cannaregio el que captiva per la seva personalitat. Un racó de Cannaregio va albergar en un altre temps el Getto (fundició) de Venècia, però el seu paper com a barri jueu des del s. XVI al XIX va donar a la paraula un significat nou. A partir de 1516, durant el dia els artesans i prestadors atenien els seus comerços a Venècia, mentre que de nit i en les festes cristianes quedaven confinats a l'illa de Ghetto Nuovo.
El major barri de Venècia s'estén de Sant Marc cap a l'est i conté l'Arsenale, on els artesans venecians van fer història marinera, juntament amb esglésies gòtiques, bizantines i dàlmates, orfenats amb frescos on Vivaldi va dirigir orquestres i els pavellons d'avantguarda de la Biennal . On acaba la ciutat hi ha un parc al qual els venecians van a desconnectar.
Els tresors de Venècia són inacabables. És una ciutat eterna impossible d'abastar amb una sola mirada.