Iran és un tresor amagat. El règim teocràtic que dirigeix el país des de 1979 ha propiciat que el país sigui, encara, un gran desconegut per a molta gent. I això el converteix en un dels grans viatges que encara avui es poden realitzar sentint-nos una mica com els grans exploradors de segles passats. 

Les condicions econòmiques o la situació política d’alguns països els fa poc desitjables a ulls del viatger. Iran n'és, sens dubte, un clar exemple del segon cas. El règim teocràtic sorgit de la revolució de 1979 que va enderrocar l'antic poder del Sha, declarat oficialment enemic dels Estats Units i, de retruc, del món occidental, exclou aquest país de la llista de possibles destins de moltes persones. Iran transmet al món una imatge de país antipàtic, reclòs en sí mateix i amb una particular visió integrista de la religió. I, certament, el règim teocràtic representa tots aquests valors i farà tot allò que estigui a les seves mans per no posar-nos-ho fàcil. Però no la seva gent. Precisament pel fet que són molt conscients de la imatge que el visitant té del seu país, els iranians són un dels pobles més oberts i acollidors que hom pot trobar-se. Per sobre de tot, són perses. La seva història i cultura mil·lenària els revesteix d’un orgull i una dignitat que costa de trobar en altres indrets del món globalitzat.

Paradoxalment, doncs, el règim iranià ha propiciat que l'Iran sigui un dels països més acollidors del món. Per a molta de la seva gent, atendre al visitant segons les tradicionals fórmules de l'hospitalitat persa és un acte de rebel·lia, un crit de protesta contra un règim que pretén mantenir la seva població desconnectada del món. I no cal fer res per trobar-la. Passejant pels carrers de Teheran, prenent té i pastes a la teulada de la imponent plaça de l’Imam d’Isfahan o passejant pel mausoleu del poeta Hafez a Shiraz, la ciutat dels poetes, l’hospitalitat persa se’ns aproparà sense incomoditats, sense contrapartides, sense interessos comercials. Ni tan sols en els seus impressionants i bulliciosos basars.

A l'Iran, doncs, descobrirem l'orient mític, encara viu, de les Mil i Una Nits. Els llocs per visitar són inacabables en un país amb una extensió tres vegades més gran que l’estat espanyol. Per sort, els preus baixos del transport intern fa que sigui relativament fàcil moure's pel país. Però a l'Iran també hi descobrirem un munt de sorpreses que no ens esperàvem en la seva basta extensió. Practicar el senderisme a la vall d'Alamut entre les runes de les fortaleses de la secta dels Assassins, esquiar a prop de Teheran o passar una -o unes quantes- nits en una ciutat-oasis d’ensomni en mig del desert com és Garmeh. Per no oblidar-nos de l'obligada visita a Persépolis, la capital del món a l'època dels reis Darios el Gran i Xerxes. 

Iran, l'antiga Persia, és un dels grans viatges que encara avui podem fer sentint-nos una mica com els grans exploradors de segles passats. Les dificultats d'aquest viatge poden quedar perfectament resoltes amb l’ajuda de la vostra agència habitual. El país de les Mil i Una Nits de ben segur que us seduirà.