Cap lloc al món concentra tal quantitat d'història viva com Terra Santa, aquell racó a l’extrem oriental del Mediterrani que avui conforma Israel i Palestina. Bressol del judaisme i la cristiandat, sagrada per els musulmans, Terra Santa convida a submergir-se en la riquesa i la varietat de les seves tradicions religioses.

En la intersecció d'Àsia, Europa i Àfrica, Israel i Palestina han estat punt de trobada i xoc de cultures, imperis i religions des dels albors de la història. 

Entre els llocs històrics jueus s'hi troben el Mur de les Lamentacions de Jerusalem i les sumptuoses sinagogues bizantines. Tant els pelegrins cristians com els turistes poden explorar llocs lligats al naixement de Jesús (Betlem), el seu ministeri (Natzaret i voltants del mar de Galilea) i crucifixió (Jerusalem). Per als musulmans, només la Meca i Medina són més sagrades que l'Al-Haram ash-Sharif o Esplanada de les Mesquites de Jerusalem (Muntanya del Temple pels jueus),  on es troba la mesquita d’Al-Aqsa, potser la propietat més disputada sobre la faç de la Terra.

Jerusalem és, doncs, un pol d'atracció irresistible. Una visita a la seva murallada Ciutat Vella ja paga la pena el viatge. Dividida en quatre cantons, el jueu, el musulmà, el cristià i l’armeni, perdre’s pels seus carrerons densament bigarrats (especialment el barri palestí, tot ell un gran soc), és extraordinari. 

Segurament, el primer que veurem a l'arribar a la ciutat tres vegades santa és la a Cúpula de la Roca, daurada i lluent sobre una base octogonal color turquesa. És una visió esplèndida sense pal·liatius. Deixa sense alè. Potser va ser aquesta la idea que els arquitectes anònims van estudiar fa més de 1300 anys en concebre aquest edifici d'esplendor inconcebible. Diuen que el millor és contemplar-la des del  Mont de les Oliveres, però resulta imprescindible apropar-se a primera hora del matí i passejar per l'Esplanada de les Mesquites.

Un cop aquí contemplarem, sí o sí, el Mur de les Lamentacions, el mur de contenció oest de la Muntanya del Temple, de 2000 anys d'antiguitat. Durant segles, els jueus han vingut aquí a resar i a lamentar la destrucció del Primer i el Segon Temple. Aquestes enormes pedres, erosionades per incomptables carícies, atreuen les mans i fronts dels fidels que busquen una connexió profunda i directa amb Déu.

El tercer lloc imprescindible dins la ciutat Vella de Jerusalem és l'església del Sant Sepulcre. Construïda en el lloc on Santa Elena (mare de Constantí I) va creure que era el lloc de la crucifixió i sepultura de Crist, aquesta església és el lloc més sagrat per a molts cristians. En càmeres fosques amarades d'espiritualitat, diversos credos cristians mantenen vives aquí algunes de les seves més velles tradicions.

De Jerusalem no podem marxar sense haver visitat els seus dos grans museus: el Museu d'Israel,  les exposicions del qual inclouen els Manuscrits del Mar Mort, una col·lecció arqueològica supèrbia, sales plenes d'objectes cerimonials jueus i mostres etnogràfiques jueves, galeries d'art (Van Gogh, Monet, Renoir!) i un jardí ple d'escultures d'art contemporani, i el museu de la història de l'Holocaust Yad Vashem, que ens deixarà sense alè...

Visitar Betlem i la seva ciutat vella,  on hi ha l'església de la Nativitat (previ pas pel mur de separació construït per Israel on s’hi pot contemplar una obra de l’artista Bansky); rodejar el Mar de Galilea o introduir-se a les aigües del Mar Mort, a tres-cents metres sota el nivell del mar; Nazaret; Jaffa; Tel Aviv... Terra Santa és un destí que, s’hi vagi pels motius que s’hi vagi, ningú en tornarà igual.