Un viatge de 8000 quilòmetres per Xina, Kirguizistan, Uzbekistan, Turkmenistan, Iran i Turquia que engloba les antigues repúbliques soviètiques i les meravelles arquitectòniques del passat islàmic recorre les carreteres que travessaven caravanes carregades d'una seda que valia el seu pes en or.

Amb tantes fibres com el mateix teixit, la Ruta de la Seda no n'era una de sola, sinó una xarxa fràgil de camins intercontinentals de caravanes que travessaven algunes de les muntanyes més altes d'Àsia i els deserts més inhòspits. Amb tot, la ruta tenia el seu principal extrem oriental a la capital xinesa de Chang'an (actual Xi'an), i acabava a Constantinoble (avui Istanbul).

Encara que és més famosa pels seus guerrers de terracota, Xi'an és el final, o el principi, d'aquesta ruta que uneix Orient i Occident. A l'antiga capital de la Xina s'unia la cultura pròpia a les influències que arribaven tant d'Europa com d'Orient Mitjà. Prova d'això és el popular mercat musulmà de la ciutat, on es pot menjar xai amb aroma de comí, una cosa que s'allunya de l'estàndard de la cuina xinesa.

Kaixgar és una ciutat-oasi que suposa l'entrada a la Xina. Hi tenia lloc un dels mercats més importants de la Ruta de la Seda. Encara avui, els diumenges, trobem un mercat on es mantenen les tradicions ancestrals i el viatger té la sensació d'estar viatjant també a través del temps.

Després d'unes setmanes a la Xina i Kirguizistan, s'arriba al país on convergeixen tots els fils del camí de la seda: Uzbekistan. La capital, Taixkent, s'assembla molt al gegant comunista que la va reconstruir, però després d'un matí a la carretera ja s'acosta Samarcanda, i pocs llocs conserven una aroma més intens a Ruta de la Seda. La famosa Plaça del Registan és un exemple d'arquitectura únic, amb les seves tres madrasses cobertes de rajoles i grans cúpules en blau, sent la imatge més famosa. La ciutat també és molt important per als uzbeks, doncs aquí s’hi troba el Mausoleu de Tamerlan, el gran conqueridor d'Àsia Central, on reposen les seves restes i la sala és una dels exemples més bonics d'art Timurida.

Bukharà, la ciutat que va veure néixer a Avicenna, gran pensador del segle X, és una de les més boniques de tota Uzbekistan. El seu centre històric està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i és que la seva bellesa i valor històrics es fan presents a cada carrer i carreró que et porta d'una mesquita a una madrassa o intuir una cúpula blavosa entre els edificis de maons de tova . Els seus mercats estan plens d'artesanies i souvenirs  dels temps de la Unió Soviètica.

Una altra parada obligatòria en el nostre viatge és Merv. Enmig de Turkmenistan s'aixeca aquesta ciutat que donava aixopluc als mercaders en el dur treball de travessar el desert de Karakum. La ciutat oasi va ser fundada per Alexandre el Gran i va mantenir la seva importància fins al segle XIII, quan va ser conquistada pel fill de Gengis Khan. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Ja a l’Iran, no podem deixar de veure Yasd i Isfahand; ambdues ciutats semblen tretes d’un conte de les Mil i Una Nits.

La darrera parada del recorregut, Istanbul, és segurament la més coneguda de totes les ciutats de la ruta, però no per això menys fascinant.

La ruta de la Seda ens ofereix encara avui la possibilitat de fer un dels viatges més exòtics que podem imaginar.